Un cop en Kreacher va haver sortit de l'habitació, per ordre del seu amo, cap dels dos va dir res. En Harry estava tranquil·litzant-se i en Dumbledore reflexionava sobre el canvi tant bestial que acabava de veure en el Harry; no en el de la seva maduresa sinó el del seu caràcter o, més ben dit, el de la seva actitud. No ho entenia, va pensar d'utilitzar legilimància per intentar esbrinar a que es devia aquell canvi, però va decidir no fer-ho, no volia violar la intimitat d'en Harry, a no ser que fos per algun assumpte seriós.

El primer en parlar va ser el director, tot i que ho féu amb una veu un pèl insegura.

- Bé Harry, et volia, i ho penso fer, parlar d'algun tema més, però abans m'agradaria que em responguessis a una pregunta que em preocupa i que ja te l'hauria d'haver fet; ¿has tingut algun problema aquest estiu, ja a casa dels teus tiets o bé aquí?

En Harry es ruboritzà una mica en recordar la seva cruel i agressiva actuació durant el seu retrobament amb els seus millors amics. Però va mirar de treure-hi importància, per tal de sentir-se més bé, pensant en que ells ja l'havien perdonat i havien oblidat aquell fet, o si més no, intentaven no tenir-ho present.

- No, però... Dumbledore -va rectificar abans d’anomenar-lo pel seu títol- no he tingut cap problema amb els Dursley, o com a mínim res pitjor que el dels altres estius.

- I aquí? Has tingut cap problema amb en Ron o amb l'Hermione o amb qualsevol membre de l'orde del Fènix?

- No, com ja saps, fa poc que estic i no he tingut cap problema -va dir amb un to normal, però amb un cert matís de por i d'indiferència-. Per què m'ho preguntes?

- Ai Harry -va sospirar en Dumbledore- se't nota que vols canviar de tema, però tot i així et respondré, em preocupa que puguis tenir algun problema o qualsevol cosa t'inquieti. -Va respondre-li envés de donar-li el vertader motiu; la seva preocupació pel seu comportament agressiu, sense justificació, d'uns moments abans-.

- No et preocupis per mi, dedica’t totalment a descobrir els plans de Lord Voldemort per tal de poder-los-hi frustrar.

- Parlant d'en Voldemort. Has rebut ja el fulletó informatiu de la Conselleria, sobre quines mesures de seguretat hem de prendre?

- Sí. I si algú salva la vida gràcies a ells, l'endemà serà ell el conseller d'afers màgics.

-Veig que no els trobes gaire encertats -va cometar-hi amb un somriure ben divertit als llavis-, jo de fet dono per segur que tots aquells consells ja els sabien totes les famílies de bruixots. Hi ha algun aspecte que no et quedés massa clar?

- Ja ho sabia tot; bé, quasi tot. Què són els bulks? Vaig entendre que eren uns éssers vius invisibles que es poden ficar dintre el teu cos.

- És comprensible. Mira Harry, els bulks, tal com has entès, són éssers invisibles que no pots veure. Però més que ficar-se dins teu, el que fan és habitar-hi.

- Habitar-hi?

- Sí. Perquè ho entenguis bé, cal que t'expliqui el seu origen. Els bulks són la materialització de la voluntat d'un bruixot, d'un bruixot molt poderós.

- Vols dir que són com uns patronus però diferents?

- Ets molt agut Harry, són similars; el patronus és la materialització d'un sentiment feliç i un bulk ho és de la voluntat del bruixot i el que fan és satisfer la voluntat del seu creador. Lord Voldemort el que vol és controlar a la gent, per això els bulks que ell ha fet, quan habiten dins d'un cos es barregen i controlen, seguint els desitjos que reben en cada moment del seu creador, la voluntat de la persona posseïda, a més a més de transmetre tota la informació nova que descobreixen; és a dir tot el que fa referència a la víctima.

- Però què es pot fer per protegir-se?

- És difícil, quant se't fica dintre un bulk, triga un parell d'hores a acostumar-se al cos físic que està ocupant i la víctima nota de sobte que li puja la temperatura i a vegades li falla un pèl la memòria.

- Llavors és molt difícil protegir-se i més perillós ser-ne la víctima.

- Tens tota la raó. Tens cap més dubte?

- No.

- Bé, perquè et vull parlar dels plans de l'orde del Fènix. Fins que no siguis major d'edat no et podràs allistar -es va apressar a dir en Dumbledore, veient la cara de determinació d'en Harry, el qual estava començant a obrir a la boca-. En aquests moments estem col·laborant amb la conselleria, la qual s'ha mostrat molt interessada en garantir la màxima protecció possible a Hogwarts, tot i que fa més el que vol que no pas el que li recomanem. Com potser ja saps, el nou consell d'afers màgics, en Seifer Squall, abans era el cap de la unitat d'aurors. Ell és un home dur, difícil d'intimidar i un hàbil intimidador, a més a més, com ja deus suposar, és un home que està acostumat a estar sempre sota una gran pressió, de poca estimació a un despatx i tan enamorat de les hores necessàries per preparar una missió com de l'acció i velocitat de desenvolupament. Ja ho sabies tot això?

- Sí, quan em vaig assabentar que el nou conseller era l'ex-cap del departament d'aurors em vaig llegir tots els articles que el mencionaven. Vostè com creu que ho farà?

- Ai, Harry, que difícil se't fa tractar-me de tu -tot i aquest comentari, en Harry continuava mirant en Dumbledore ple d'interès per saber la seva opinió-. L'Squall no negarà qualsevol possible perill o problema que se li comuniqui, però si bé això és bo -va dir en veure la cara de satisfacció i il•lusió d'en Harry- com a estrateg confia massa en que les coses aniran tan bé com ell espera sense tenir gaire en compte els possibles problemes a que es pot trobar el seu pla. Jo miraré de supervisar tots els plans d'acció que el•labori, tot i això crec que hem fet un bon canvi.

Es va fer un silenci trencat pel soroll de les onades de les parets i pels sorolls que arribaven de baix. Tots dos estaven pensant sobre el futur de la comunitat de bruixots amb l'Squall com a dirigent. En Harry estava convençut que entre en Dumbledore capitanejant l'Orde del fènix i el nou conseller en Voldemort no deuria estar massa content.

- Harry és tard i estic segur que deus estar cansat després d'aquesta llarga xerrada i que deus voler reflexionar sobre tot el que hem estat comentant.

- Sí, Dumbledore, tot i que hi ha més qüestions que voldria parlar amb tu.

- Crec, Harry, que de moment ja t'he explicat prou coses noves, prou importants com per deixar passar el temps abans de parlar de nous assumptes.

- D'acord, bona nit.

- Bona nit Harry.

En Harry va sortir del despatx i va començar a creuar el passadís cap a les escales per arribar a la seva habitació i parlar amb en Ron, l'Hermione i potser també amb la Ginny. Mentrestant, en Dumbledore continuava reflexionant sobre els possibles motius pels quals en Harry s'havia comportat, en alguns moments, amb tanta agressivitat. Al final va decidir parlar amb la Tonks per mirar si ella li podia aclarir si havia passat alguna cosa entre els més joves d'aquella casa.

El silenci que va seguir l'afirmació d'en Dumbledore, va ser trencat per ell mateix.

- Si realment ets l'hereu d'en Sírius, en Kreacher ara és propietat teva i t'ha d'obeir tan si vol com si no.

- No! No vull veure en Kreacher! No vull ser el seu propietari! No es mereix viure! - va anar exclamant en Harry tot enfurismat- És el culpable de la mort d'en Sírius! Bé... juntament amb mi.

Mentre en Harry cridava, deixant via lliure, una vegada més, a la seva ràbia, en Dumbledore el mirava calmadament, comprovant que en Harry reaccionava tal com s'esperava. Però quan va sentir les últimes paraules, plenes de tristesa i de resignació, es va sorprendre en adonar-se que en Harry havia madurat i havia començat a assolir saviesa, a base de reflexionar sobre les seves decisions i les veritables conseqüències que havien tingut. I per un moment, el va veure com si fos en Yitan.

- Harry, per què dius que els dos sou responsables de la seva mort?

- Perquè és la veritat. -En Dumbledore se'l va mirar amb més atenció i es va concentrar per fer legilimància, sense que en Harry se n'adonés.- En Kreacher va revelar informació als Malfoy i això va permetre a en Voldemort ordir el pla que em va dur a la Conselleria. Ja sé que si ens va trair va ser pel despreci amb que el tractava en Sírius. - Va dir en veure que en Dumbledore, probablement, l'anava a corregir-. I també és culpa meva, perquè no vaig seguir les seves (perdó, les teves) instruccions i no vaig esforçar-me gens per aprendre oclumència. I després per no reflexionar sobre les opcions que tenia per assegurar-me de que la meva visió era vertadera.

En Dumbledore, tot i no demostrar-ho, no es feia creus del que estava sentint, i del que veia gràcies a la legilimància. En Harry havia madurat molt més del que s'havia pensat en un primer moment; però no era això, no el reconeixia, no veia a aquell noi que tenia davant seu com el Harry que ell coneixia; davant seu tenia un home madur conscient de la importància de cada decisió i capaç de reconèixer, i acceptar, els seus errors. Realment la mort d'en Sírius, més que mal i dolor, havia despertat, en el Harry, la saviesa que tothom té però que no se manifesta fins que un envelleix i ja ha viscut un gran repertori de situacions diferents.

- Tens raó, Harry. Els tres heu tingut el vostre paper en la seva mort; però l'únic culpable sóc jo. Em vaig equivocar mantenint en Sírius tancat, i encara més, en un lloc que detestava, envés de deixar-lo sortir de tant en tant. També em vaig equivocar quan vaig decidir que l'Snape et fes classes d'oclumència. I, sobretot, tal com et vaig dir a finals de juny, en haver estat feble i no haver-te revelat abans la profecia. No obstant això, tornem a l'assumpte de la seva herència. Entenc que en Kreacher no et caigui bé i no en vulguis saber res d'ell. Però perquè siguis el seu amo no vol dir que hagi de viure amb tu o l'hagis de veure sovint.

-Què vols dir? Què és el que en puc fer d'ell? Perquè no em ve gens de gust veure'l més de l'indispensable, i si pot ser menys, millor.

- Ara faré aparèixer en Kreacher, si tu ets el seu amo haurà d'obeir qualsevol ordre que li donis. Si la obeeix, podràs ordenar-li el que vulguis que ell obeirà opini el que opini. Vols que fem aquesta prova?

- L'haig de fer. No vull que cap Malfoy entri mai a la seva mansió, i ens aniria bé disposar-ne.

- Magnífic. Ara el faré aparetre, si us plau controlat i no facis cap disbarat, sap masses coses com perquè la Narcissa el pugui tenir a casa.

Tot fent un moviment amb la vareta en Dumbledore va fer aparèixer en Kreacher. L’elf era tal com el recordava en Harry, excepte pel fet que no volia estar allà i que havia deixat els seus renecs i comentaris ofensius, per cridar exactament el que volia.

- En Kreacher no vol estar aquí! En Kreacher pensa tornar amb la seva mestressa ara que el seu fill indigne i els seus amics no hi són!

- Kreacher, la Walburga fa molt que és morta - va dir-li en Dumbledore- i el seu fill, en Sírius- "Ell no és digne de ser anomenat així!"- li ha deixat tot al Harry, el teu nou amo.

- És mentida! L'amo d'en Kreacher és la senyora Black i actualment ¡la família Malfoy!
En Kreacher no vol saber res d'en Harry ni de ningú que tingui a veure amb en Sírius!

- Calla! Qui et penses que ets?!- va intervenir en Harry, vermell de ràbia i amb els punys closos- En Sírius no et mereixia! T'hauries de sentir honorat perquè en Dumbledore t'ha parlat! Calla! No parlis d'en Sírius mai més davant meu! Ho has entès?! Calla!

En Kreacher va intentar respondre però no va poder obrir la boca, era com si una força extraordinària estigués actuant i li impedís obrir-la. En veure que actuaven damunt seu, els poders exclusiu de l'amo d'un elf, es va tirar al terra i va començar a recargolar-se i donar voltes. Es sentia insultat.

- Para! Aixeca't!

De cop va para de moure's i a contracor, com si alguna cosa l'obligués, es va aixecar.

- En Kreacher vol anar amb els Malfoy! En Kreacher pensa anar-se'n amb els Malfoy!

- Només cal que els tornis a mencionar-los i sabràs qui sóc jo- va murmurar-li en Harry, amb un xiuxiueig tan sinistre i intimidador com els de l'Snape-. Petrificus totalus! A veure si els tornes a mencionar.

- Harry! Aquesta no és manera de comportar-se. No n'hi ha per perdre els estreps.- va dir en Dumbledore preguntant-se que li passava al Harry. No és normal que sigui tan violent poc després d'haver parlat com si ja hagués viscut la vida-. Abaixa la vareta, Harry.

- No. Encara no li facis el contramalefici- va dir en veure que movia la vareta i apuntava en Kreacher-. Abans vull que decidim què és el millor que puc fer amb ell.

- Què és el que voldries fer amb ell?

- No ho sé. Però mantenir-ho lluny dels Malfoy i de mi. Als Weasley els aniria bé tenir un elf domèstic; però no el penso deixar amb ells, a saber que els hi faria.

- Estic d'acord. Seria un turment pels dos. Amb els teus tiets no em faria res enviar-ho, però degut a les lleis de secretisme no ho podem fer.

- El puc deixar aquí? No serà per sempre, només fins que se m'acudeixi què puc fer amb ell.

- Per mi no hi ha cap problema però serà millor que primer li diguis totes les prohibicions que ha de tenir.

- Molt bé, ja pot desfer el malefici -un cop en Dumbledore va alliberar en Kreacher de la petrificació-. No pots sortir d'aquest edifici sense el meu permís o el d'algun Weasley o en Dumbledore. Tampoc pots canviar res sense permís. I tens prohibit ficar-te en contacte amb qualsevol que no sigui de l'Orde del Fènix.

- En Kreacher farà el que voldrà.

- Calla!

I un cop més la boca se li va tancar sense que pogués fer res per evitar-ho. Tot cabrejat va decidir que faria el que pogués per burlar el Harry.

Al cap d'una hora d'haver iniciat la posada al corrent del Harry, un cop haver dinat, es van sentir uns tocs a la porta seguits per la veu de la Tonks.

- Què puc passar nois? Us haig de donar un missatge.

- Endavant Tonks, què és el que ens has de dir?

- Vull parlar amb vosaltres tres –assenyalant als germans Weasley i l’Hermione- en privat.

- Com? - va preguntar la Ginny- Sigui el que sigui el que ens hagis de dir ho pots dir aquí perquè en Harry s'assabentarà desprès quan tornem. O no Ron? Hermione?

- És clar que li explicarem tot! - va respondre en Ron- No tenim secrets entre nosaltres.

Un cop va haver dit això tots, inclòs ell, van semblar una mica nerviosos i avergonyits; ja que en el fons cadascú d'ells guardava alguna informació, sentiment, idea o desig que no volia -ni s'atrevia- a que ho sabessin els altres.

- Tranquils nois. No us penso separar ara que esteu tots junts. El que passa es que en Dumbledore vol parlar amb en Harry, i suposo que ell també deu voler-hi parlar, i jo vull aprofitar aquest moment per parlar amb vosaltres tres.... i potser després amb en Harry a soles.

- Fa gaire que ha arribat el professor Dumbledore? - va preguntar en Harry- La veritat és que tinc unes quantes preguntes per fer-li, que no me les va voler respondre, ni tant sols sentir, ahir durant el viatge cap aquí.

- No fa ni cinc minuts que ha arribat i el primer que ha fet ha estat preguntar per tu, si et trobaves bé aquí, i tot seguit m'ha demanat que et vingués a avisar que vol parlar amb tu. Segueix-me t'ensenyaré el camí cap al despatx que té aquí. Vosaltres tres espereu-me aquí, si en Harry hi està d'acord... Perfecte, no us mogueu pas - va dir en veure que en Harry assentia amb el cap indicant-li que podien parlar allà- que no us escapareu de mi. Si cal us buscaré per tot l'edifici; i recordeu que el conec millor que vosaltres.

En Harry va seguir a la Tonks per un passadís un xic fosc i, per sort, net. Tot i que no ho semblava l'edifici era gran, sens dubte ampliat amb l'ajuda de la màgia, i van tombar uns quants cops abans d'enfilar-se per unes escales de fusta que els van dur a la segona planta. La qual estava una mica més il•luminada i presentava uns passadissos més amples i unes portes més decents. Van passar de pressa per aquella planta i després de pujar, per unes altres escales, van arribar a la tercera planta. Van tombar per la cantonada i es van trobar davant d'una porta de fusta de pi ornamentada i en el centre un relleu molt delicat i preciós d'un fènix; en el Harry li va semblar reconèixer en Fawkes en aquell retrat.

La Tonks es va aturar i després de comunicar-li en el Harry que aquell era el despatx d'en Dumbledore, cosa que ja havia deduït, i després de demanar-li que es comportés "Per qui m'has pres?" - el qual va respondre amb una mirada humiliada al terra després de veure la mirada que li havia adreçat la Tonks i en escoltar "Potser per algú que no se sap controlar. Ron... Hermione... Ginny..."- va picar a la porta i va informar a en Dumbledore de qui eren:

- Dumbledore, podem passar, el Harry és aquí amb mi.

- Endavant, Tonks, digues-li a la Molly que en Harry potser trigarà a tornar a baix.

- D'acord. Harry recorda el que t'acabo de dir- va murmurejar-li-, jo ara vaig a parlar amb les noies i en Ron.

En Harry va entrar en el despatx. Un cop dins es va sorprendre de com era l'estança. La sala era gran amb tres grans finestres darrere l'escriptori, on estava assegut en Dumbledore, per les quals entrava molta llum. Les parets reflectien una al•lucinació que et feia sentir que el mar estava presoner en els murs. Era una sensació estranya, en Harry notava que esta en el despatx d'en Dumbledore però, per altra banda, també notava que estava en un assolellada platja escoltant el murmuri tranquil•litzador de les onades ballant la seva dansa. Una tranquil•litat i pau (paraules que no s'adaptaven gens en els temps que corrien fora els murs) inundaven l’ànima de tot aquell que estigués en el despatx.

- Bona tarda, Harry, acostat i seu que em deus voler fer moltes preguntes i, si no és el cas, jo t'haig d'explicar unes quantes coses que segur les trobaràs interessants.

- Gràcies professor Dumbledore, la veritat és que tinc moltes preguntes per fer-li.

En Harry va travessar l'estança i llavors es va adonar que segons com la llum entrava semblava reflectir-se en les parets donant-li la sensació que hi havia un fènix movent-se entre el cel (en el sostre es reflectia un cel, que devia ser igual que el cel que hi havia fora, en el món muggle, al costat d'Spinners End) i el mar.

- Ai Harry! -va sospirar en Dumbledore- Ara sóc el teu tutor i no cal que em tractis de professor, a no ser que haguem de parlar per algunes de les teves, mmm... activitats extraescolars fracassades en el camuflatge. Per la resta tracta'm de tu, em pots dir Albus, Dumbledore o com et sigui més còmode.

- D'acord Dumbledore -va dir mentre feia un esforç per no serrar els punys-. Com és que- va dir mentre anava pujant gradualment el to veu- ha decidit fer-se tutor meu- ara! 15 anys després de la mort dels meus pares! -fent un gran esforç, com si estigués lliurant un combat en el seu interior- Ara només tinc un objectiu en la vida: venjar els meus pares! Venjar en Sírius! I... venjar en Neville i tots els que han sofert tant com ell.

- Harry -va dir amb un to de veu suau i carinyós, com si parlés amb el seu nét preferit, en veure com es movien amunt i avall les espatlles d'en Harry- la resposta no és fàcil d'entendre. En part perquè per variar, pel que fa a tu, és possible que hagi comés un error. Tranquil•litzat, mira el teu voltant, escolta aquesta remor, aquest cant. I si vols utilitza el meu pensiu.

I tot dient això va treure d'un calaix el pensiu que havia permès, en el Harry, veure els rondadors, els judicis dels Cavallers de la mort i vés a saber si també una escena de la infància de l'Snape.