| 22:54 |
Capítol 1: L'altre ministre (part 1) |
La Lluna començava a enfilar-se cel amunt sense saber res dels successos que ocorrerien irremeiablement aquella nit.
En Dumbledore va entrar al Cap de Senglar, amb les seves preocupacions, sense adonar-se que el seguien. Qui el seguia no era cap cavaller de la mort, tot i que hi tenia tractes sovint.
Un cop dins, va pujar les escales del fons i va continuar pel passadís del pis de dalt, fins que va arribar a l'habitació 7, va trucar a la porta i va esperar. Una dona, bastant estrafolària, va obrir la porta i el va convidar a passar, tot dient:
-Bona nit professor Dumbledore, perdoni pel lloc, però es que és l'únic que em puc permetre per aquestes rodalies. - Va dir un xic nerviosa i avergonyida perquè pensava que el lloc no era prou bo per ella (o això és el que ella pensava).
-Bona nit igualment. Tranquil•litzi's dona, tinc molt bona opinió de la seva besàvia, va ser una gran futuròloga.
-Sí, té tota la raó professor Dumbledore, però es que últimament no tinc bona sort. No és el que pensa professor -va dir en veure com ell aixecava els ulls al sostre-, ja ho tenia previst, al igual que em canviarà la vida aquesta nit, però el que passa és que costa acostumar-se quant quan ho vius en lloc de predir-ho.
Des de fora l'Amarant, l'home que seguia al Dumbledore, va tenir el pressentiment que havia d'estar dins. Va entrar al local i de la mateixa manera que havia fet en Dumbledore, feia cosa d'un quart d'hora, es va parar davant l'habitació número 7 i va sentir una veu greu d'ultratomba, com si algú parlés des d'una altra dimensió, deia:
"Aquell qui té el poder per vèncer el Senyor de les Forces del Mal s'acosta... Naixerà dels qui tres cops l'han desafiat, quan el setè mes s'acaba..."
Llavors just quant l'Amarant estava més concentrat escoltant aquella profecia, s'havia adonat de que era el que escoltava, una porta es va obrir i en va sortir un home.
-Ei, tu! què fas? Aparta't de la porta i torna-te'n a la teva habitació . No em sents?! Deixa d'espiar!
De cop la porta de l'habitació es va obrir i en va sortir un raig de llum vermell que va xocar contra el pit de l'Amarant, el qual va caure a terra sense sentits.
En Dumbledore va entrar al Cap de Senglar, amb les seves preocupacions, sense adonar-se que el seguien. Qui el seguia no era cap cavaller de la mort, tot i que hi tenia tractes sovint.
Un cop dins, va pujar les escales del fons i va continuar pel passadís del pis de dalt, fins que va arribar a l'habitació 7, va trucar a la porta i va esperar. Una dona, bastant estrafolària, va obrir la porta i el va convidar a passar, tot dient:
-Bona nit professor Dumbledore, perdoni pel lloc, però es que és l'únic que em puc permetre per aquestes rodalies. - Va dir un xic nerviosa i avergonyida perquè pensava que el lloc no era prou bo per ella (o això és el que ella pensava).
-Bona nit igualment. Tranquil•litzi's dona, tinc molt bona opinió de la seva besàvia, va ser una gran futuròloga.
-Sí, té tota la raó professor Dumbledore, però es que últimament no tinc bona sort. No és el que pensa professor -va dir en veure com ell aixecava els ulls al sostre-, ja ho tenia previst, al igual que em canviarà la vida aquesta nit, però el que passa és que costa acostumar-se quant quan ho vius en lloc de predir-ho.
Des de fora l'Amarant, l'home que seguia al Dumbledore, va tenir el pressentiment que havia d'estar dins. Va entrar al local i de la mateixa manera que havia fet en Dumbledore, feia cosa d'un quart d'hora, es va parar davant l'habitació número 7 i va sentir una veu greu d'ultratomba, com si algú parlés des d'una altra dimensió, deia:
"Aquell qui té el poder per vèncer el Senyor de les Forces del Mal s'acosta... Naixerà dels qui tres cops l'han desafiat, quan el setè mes s'acaba..."
Llavors just quant l'Amarant estava més concentrat escoltant aquella profecia, s'havia adonat de que era el que escoltava, una porta es va obrir i en va sortir un home.
-Ei, tu! què fas? Aparta't de la porta i torna-te'n a la teva habitació . No em sents?! Deixa d'espiar!
De cop la porta de l'habitació es va obrir i en va sortir un raig de llum vermell que va xocar contra el pit de l'Amarant, el qual va caure a terra sense sentits.
3 comentaris:
Aquesta part és moooolt curta, el normal és que cada part tingui una llargada d'unes tres pàgines de word.
Jj ai theSpiritOfswiM! Actualitzar-ne 3? El de música hi participes molt activament, aquest ja tinc unes quantes entrades escrites des del temps de la Consol i el Gabi i l'altre blog és el que em pot xupar més temps (si no compto el llegir els blogs que tinc abundants per culpa de la uni però aquest finde ho soluciono. Gràcies pel comentari!
Gràcies pels comentaris Mar! :) Espero que t'agradi. Suposo que no cal que digui que a mi també m'agrada Harry Potter xd
La tornaré a començar a llegir, perquè ja no me'n recordo de com anava la història casi jeje
Bon començament.
Que vagi bé!!!
Petons*
M'agradat molt este començament i ara a esperar a q publiques algo mes :)
Un Beseeeet
Publica un comentari a l'entrada