Mentre en Sagro i l'Enllunat interrogaven al Rudolph o l'Amarant a varis quilometres d'allà en Daniel, el ministre de màgia, viatjava cap a França per trobar-se amb el ministre mag d'allà. Com no podia ser diferent anava protegit per dos dels millors aurors d'aquells moments: en James Potter i en Ricard Room.

Ja feia estona que havien sortit de Londres quan en James va començar a tenir un mal pressentiment. Això no era anormal, ja que tenia un sisè sentit a l'hora de percebre el que ha de passar que li havia permès sortit dos cops amb vida d’un encontre amb Lord Voldemort.

- Què et passa Potter? -va preguntar-li tot seriós en Ricard- Un altre cop el teu suposat sisè sentit?

- Quants cops t'hauré de dir que no són fantasies. I sí, tinc la sensació que ens divertirem bastant.

-No us baralleu vosaltres, tot i que esteu aquí per que jo sóc el ministre de màgia, no us necessito aquí i us faria fora sinó fos perquè és l’únic que necessita la meva reputació. Però si em surt bé el que pretenc fer aquesta nit –va dir més per ell mateix que no pas pels aurors- el meu càrrec no correrà més perill i aquell adorat d'en Mauch s'haurà d'aguantar en el lloc que ocupa.

Tots tres van continuar en silenci una estona. Quan acabaren de sobrevolar l'última població anglesa que es trobarien, en Ricard va preguntar:

- Potter, com és que al final en Babbaw no ha vingut?

- Al final en Dumbledore ha cregut que seria millor que seguís la pista al senyor Malfoy. Ja saps que creu que és un cavaller de la mort i ha pensat que faria millor el seguiment que no pas defensar el ministre. Això sí, en cas que ho necessiti.

-Però, per què hauria de necessitar protecció el ministre?

- Això no ho sé, al igual que el secretíssim objectiu del viatge. Senyor ministre, per què fa aquest viatge?

- Això no ho heu de saber, només ho sé jo i crec que en François, el ministre de màgia francès, i aquell maleït d’en Dumbledore sospiten de que es tracta. Això sí, si va bé l'entrevista, en qüestió de mesos, com a molt, l'Inombrable estarà sol amb els gegants i llavors vosaltres, els aurors, si feu bé la vostra feina, podreu acabar amb ells.

Després d'aquesta afirmació tan impressionant es va fer el silenci. Un silenci que de seguida va ser trencat de la manera més dolorosa imaginable. Un crit sobtat es va escoltar procedent d'algun lloc de la nit.

- Crucio!

El raig que va sortir de la vareta enemiga va impactar en en Daniel i el va fer caure de l'escombra tot xisclant de pur dolor.

-Que Ricard, què t'havia dit? No ens avorrirem.

I efectivament tota la tranquil•litat que havia regnat durant el viatge havia desaparegut. És clar que al cap de poc, en James hagués preferit que fos un viatge molt avorrit i no pas tant "divertit".

El grup que havia aparegut de sobte, estava format per set persones que semblaven estar dirigides per un home una mica gran. No cal dir que es tractaven de cavallers de la mort.

- Potter!! Room!! Va!! Moveu-vos i protegiu-me que per alguna cosa sóc jo el ministre i vosaltres dos aurors encarregats de la meva protecció!

Entre els crits de les malediccions i dels encanteris, tant defensius com ofensius, en Ricard encara va tenir temps de dir:

- Senyor ministre, vostè també podria contribuir en la seva protecció que per alguna cosa té una Orde de Merlí de primera classe.

Just en el moment que s’havia va girat per dir-l'hi allò, una cavaller de la mort li va engegar un obitus per subitum que li va tocar de ple i el va fer caure a terra mort.

- Ministre, rendeixis i no el matarem!! O potser el deixarem viure més temps.

Va dir la dona, que havia matat en Ricard, amb un somriure pervers.

Mentrestant en James se li va acudir un pla però necessitava algú més per poder-lo dur a la pràctica. Per això va dir-li al ministre:

- Jo me'n vaig un moment, ocupi's vostè de la seva defensa.

- Com em deixi sol Potter, se'n penedirà!!

En James fent cas omís a aquestes paraules va sortir disparat en direcció a França.

Si no estic equivocat -pensava en James mentre s'allunyava del combat- aviat em trobaré amb una parella d'aurors d’incògnit. I efectivament, els va trobar al cap d'un parell de minuts -potser massa tard es va dir tot preocupat- els va explicar breument la situació en que es trobaven i els va dir el que havien de fer. I va tornar on havia deixa't el ministre.

- Pallussos! -Els va cridar en James- Si sabeu lluitar, cosa que dubto, ataqueu-me a mi!

- Com t'atreveixes! Pagaràs cares aquestes paraules. Va cridar un cavaller de la mort.

Els atacants es van girar i van anar cap a ell sense adonar-se que al darrere tenien dos aurors francesos que els estaven apuntant. Només se'n va adonar la dona, que es va girar i abans que l'estabornissin va cridar: "Mortus en blanqui" apuntant al ministre. Aquest malefici, creat pel seu senyor, fa embogir la víctima fins que un cavaller de la mort o Lord Voldemort diu el contramalefici.

En acabat, en James va dir als altres aurors que informessin al seu ministre del que havia passat i si algun d’ells podria ajudar-lo a portar els presoners i en Daniel cap a un lloc segur. Precisament on feia una hora s'havia interrogat en Rudolph o l'Amarant.

Ningú va poder curar al Daniel perquè cap membre de l’Orde del Fènic sabia que hi havia un contramalefici i encara menys com es feia. Va ser un trist final per el ministre d'afers màgics: odiat per la seva pròpia gent, a punt de ser enderrocat del seu càrrec i a pocs quilometres d'aconseguir la salvació per al seu poble. Els ciutadans en canvi, es van alegrar de saber que hi hauria un nou ministre i molts suplicaven que ho fos l'Albus Dumbledore.