Un cop van entrar a la sala d'estar i els Dursley es van haver assegut –de fet només la Petúnia i el Vernon perquè en Dudley tan bon punt havia escoltat que hi havia un altre bruixot se n'havia anat a casa d'en Piers- va regnar durant uns moments un silenci tan imponent i dur que el sol fet de no aixecar-se i anar-se’n corrent era un gran mèrit.

- No els fa res si m'assec? - va preguntar en Dumbledore-. És que potser m'entretindré una mica parlant amb vostès, tot depèn del que els hi hagi explicat en Harry.

- No -va respondre en Vernon- asseguis i digui'ns el que ens has de dir tan resumit com puguis, no tenim gaire temps, som una família molt ocupada.

- D'això... professor Dumbledore, podríem anar-nos-en ara. És que dubto molt que el que els hi hagi d'explicar els importi i no vull que perdi el temps amb uns muggles medievals com ells.

- Com t'atreveixes a insultar-nos! - Va bramar el tiet Vernon- Tot el que tens és gràcies a nosaltres! T'hauríem pogut deixar en un orfenat, de petit, o millor encara -va dir sense en recordar-se que estava present en Dumbledore- al mig del carrer.

Un cop va haver dit això, en Vernon es va adonar que en Dumbledore encara hi era i tot espantat es va girar per mirar-lo. El vell que va veure tenia una mirada furiosa, però quan li va parlar ho va fer amb un to de veu molt cordial i educat, com si no hagués passat res.

- Senyor Dursley, en el fons té sort de les nostres lleis de secretisme, perquè sinó, em fa l'efecte que en Harry ja li hauria ensenyat a tractar-lo amb el respecte que és mereix; exactament amb el mateix respecte que li estic parlant.

- Professor Dumbledore, deixa'ls estar passo d'ells i faig la meva. No em molesten pas gaire més que el fet que en Llopin sigui un home llop -va dir en Harry, somrient al veure la cara d'esglai d'en Vernon.

- No, Harry, m'importa molt -va dir l'Albus mirant-lo com si estigués mirant al seu nét predilecte- i ara veig que ja fa anys que hauria d'haver vingut en persona a parlar amb ells. Però no he vingut a parlar d'això, sinó de coses més serioses. Suposo que en Harry no us ho ha dit però crec que ho han de saber: a finals de curs en Sírius, el seu padrí, va morir lluitant per protegir-lo. Tot i que en Harry no hauria d'haver fet el que va fer, ara, gràcies a la seva precipitació la comunitat màgica sap que Lord Voldemort ha tornat.

- A veure, això ja ens ho va dir per mitjà d'aquella... I pel que fa a aquell assassí està millor mort que viu i de fet això no té cap mena d'importància.

- Té la seva importància perquè aquest fet vol dir que en Harry corre perill, de moment Lord Voldemort actuava des de l'ombra, però ara que ja se sap que ha tornat, ja no s'amaga. Els misteriosos accidents que han passat en les darreres setmanes són obra d'ell i dels seus seguidors.

- Però de què li serveix fer això - va preguntar en Vernon- tothom no és un de vosaltres, no pintem res en la vostra societat o el que sigui.

-Tens raó, formem part de societats diferents però els Cavallers de la Mort...

- Els què?- Va interrompre en Vernon.

- Els Cavallers de la Mort és com s'autoanomenen els seguidors de Lord Voldemort. Continuant amb el que us deia, per ells aquest tipus d'accidents, al igual que matar, es una diversió, i si es tracta de muggles, doncs encara ho és més. Ara actuen lliurement i per tant és bastant probable que tard o d'hora vinguin tots a per en Harry i és per aquest motiu que me l'emporto i els comunico que he decidit, si vostès estan d'acord, ser el tutor del seu nebot.

- Ser el meu tutor?

-Sí, Harry. Bé senyors Dursley si ho accepten, en Harry se'n vindrà a viure amb mi i jo m'ocuparé del que necessiti. Naturalment, sempre que vulgui els podrà venir a veure. Si és que ho vol, cosa que dubto -va murmurejar per a si mateix-. Què us sembla la proposta?

Els Dursley estaven callats, reflexionant amb el que acabava de dir aquell vell bruixot. Per a en Vernon, allò era un somni fet realitat, quinze anys més tard del que volia, però al cap i a la fi, fet realitat. Ja no hauria d'ocupar-se d’ell, comprar-li roba, alimentar-lo i, per damunt de tot, el que més l'alegrava d'aquesta perspectiva era que per fi el tindria lluny de casa seva i dels seus respectables veïns. En canvi, la Petúnia pensava que després de tots aquells es faria estrany no veure'l a casa per l'estiu, tot i que això seria una millora per la seva família; a pesar de que en Harry foss el fill de la seva germana de sang i, per tant el seu nebot. Va mirar als ulls d'en Dumbledore i abans de poder formular-li la pregunta que tenia als llavis, ell va tombar la cara cap a ella i li va dir:

- Per si us interessa, m'he decidit a fer això perquè la protecció que li dóna la seva sang, senyora Dursley, gràcies a la màgia antiga que vaig invocar en aquesta casa, ja no serveix de res; Lord Voldemort ha trobat la manera de superar aquesta barrera, la qual a més de treure-li la protecció que li donava aquesta casa també el permet de tocar-lo. Teniu algun altre dubte?

Els Dursley es van mirar i quan en Vernon anava a contestar, en Harry va dir:

- Professor Dumbledore, sap el que està proposant? No hi ha pros que valguin! Fa quinze em tindria que haver adoptat, haver-se fet càrrec de mi i no ara!

- Per a nosaltres - va respondre ràpidament en Vernon- ja se'l pot endur, fer-se'n càrreg o el que li sembli millor per a ell.

- Harry hem de marxar, intentaré respondre totes les preguntes que em vulguis fer.

Van sortir de casa els Dursley i van pujar al Nitrèpid bus, que havia fet venir en Dumbledore tot aixecant la mà amb que fa servir la vareta.

- Bona nit professor Dumbledore, i naturalment bona nit Harry. D'això…

- Tenim pressa Stan - va interrompre en Dumbledore- volem anar a al Palau de Buckingham. Harry - va xiuxiuejar- et porto a Spinner's End.