Un cop acomodat, el més bé que permetia aquell autobús, en Harry va mirar al Dumbledore a la cara i es va adonar que estava preocupat, com si tingués molts problemes i no sabés ben bé com resoldre'ls. Però això no podia ser, no podia ser que en Dumbledore no sapigués el que calia fer.

- Professor, com és que vol ser el meu tutor? Ho podrien ser el Sr. i la Sra. Weasley, estarien encantats.

Va estar pensant una mica el que havia de respondre i quan ho va fer va dir-li:

- Harry, tot i que t'he dit que intentaria respondre totes les preguntes que em vulguis fer, espera't a que arribem a Spinner's End.

- Spinner's End?

- Ara no t'ho puc dir, no podem saber si hi ha roba estesa i per assegurar-nos que no n'hi ha, hauria de fer un encanteri i aviat arribaria a les orelles dels cavallers de la mort; els quals traurien la direcció que li he donat a l'Stan i segurament destrossarien tota la zona.

De mica a mica tots els passatgers van anar baixant i també en van pujar de nous. Una horeta més tard l'Stan va avisar-los de que estaven arribant a la seva destinació.

- Professor Dumbledore, en breu arribarem... a la seva destinació - va dir, després de veure la mirada d'advertència que li acabava de fer en Dumbledore-. Espero que hagin tingut un viatge agradable.

Un cop van haver baixat van caminar una breu estona fins a arribar a un carreró sense sortida. Un cop van estar enfront de la paret en Dumbledore va dir:

- Harry, aquesta és la nova ubicació de la seu de l'Orde del Fènix. En aquest tros de pergamí tens la direcció i les instruccions per entrar-hi. Un cop t'ho hagis llegit es destruirà per evitar que caigui en males.

Va agafar el tros de pergamí i amb la cal•ligrafia d’en Dumbledore va poder llegir:

"Spinner's End es troba en el carreró Merlí el mag; en la paret del final. Per poder entrar-hi has de dir murmurejant, mentre fas tres tocs amb la vareta: justicius prometia."

Un cop en Harry s'ho va haver llegit es va calar foc en el pergamí i es va convertir en cendres que se les va endur el vent.

En Harry va fer el acabava de llegir i davant seu va sortir del no res un edifici que estava entremig de ser un castell o una mansió. L'edifici a simple vista tenia tres pisos i un parell de torrellons. Era com si en altres temps allà i hagués hagut una cadena rocallosa i l'edifici hagués estat esculpit en ella.

- Va Harry, afanya't -va dir en Dumbledore nerviós, com si tingués pressa- que si ens han seguit ara mateix poden veure Spinner's End.

Van entrar a l'edifici i en Harry es va trobar en un vestíbul il·luminat per unes entorxes, a l'altre punta es distingien unes escales tallades a la roca. Les van pujar i un cop a dalt es van trobar en un passadís estret i llarg, mal il·luminat per unes entorxes. Es va obrir una porta i una veu va dir:

- Professor Dumbledore l'estàvem esperant -mentre deia això va obrir més la porta i se li va il•luminar la cara. En Harry va poder veure que es tractava de la Sra. Weasley-. Oh! Ha portat en Harry. Hola Harry! Tot bé? Llavors no m'estranya que hagi fet tard a la reunió, deuria de parlar amb els seus.... ehem, tiets.

-Sí Molly, no he tingut cap problema amb ells; només que, per primer cop, m'ha fet ràbia que hi hagués un acte de secretisme -va dir fent-li l'ullet al Harry- però em fa l'efecte que al Harry li fa més ràbia. Però bé, vaig a ensenyar-li la seva habitació.

- D'acord, però recordat que ja estem tots.

- Com que ja hi són tots! - va bramar en Harry- Que jo sàpiga en Sírius no hi és! O potser em diràs que sí?! -va preguntar en Harry mig enutjat mig esperançat.

- Harry -va respondre amb un to tendre i compassiu en Dumbledore- saps tan bé com jo que en Sírius va morir; és més, va morir per salvar-te, va ser una pena però no s’hi pot fer res. És dur acceptar-ho i més la idea que la vida i el món continua. Però tu ets molt fort i ho superaràs aviat, sobretot pensa que sempre et quedaran els records i que en el fons del teu cor ell sempre t'acompanyarà facis el que facis.
Va Harry, segueix-me, és tot recte.

Al final del passadís hi havia una porta que conduïa a una sala on hi havia sis portes. En Dumbledore el va conduir a la tercera porta comptant des de l'esquerra.

- Aquesta és la teva habitació Harry, no la comparteixes amb ningú i, a més a més, és la més gran, em sembla que l'he decorada de manera que t'agradarà però si no t'agrada la pots ficar al teu gust.

L'habitació tenia un aire juvenil. Al mig hi havia un llit, al seu costat una mena de projector que projectava el pensament o la imatge, que ocupés la seva ment, en el sostre, per les parets pòsters de quidditch i uns prestatges que només els veies si t'hi fixaves molt. Al costat del projector hi havia una finestra que donava (encara que sembli mentida) a un bosc frondós amb una gran esplanada quadricular al centre de la qual només hi havia un arbre d'un to semblant al d'un unicorn. Naturalment també hi havia un armari que estava situat al costat de la porta.

- Bé, Harry, me'n vaig que tinc una reunió bastant important. No t'oblidis que a partir d'ara sóc el teu tutor i això vol dir que fora de Hogwarts em pots parlar de tu. A les habitacions d'aquí al costat hi ha la Hermione i tots els germans Weasley.

- En Percy també? Ha fet les paus amb la seva família?

- Diguem-ne que ha reconegut que en Voldemort ha tornat i viu aquí per les bones relacions que té amb els càrrecs importants de la Conselleria, mai se sap si els necessitarem o si necessitaran saber quelcom de la informació que posseïm.

Un cop va haver dit això va marxar deixant sol al Harry.

Quan ja havia descobert que era i com funcionava el projector va sentir la veu d'una noia que li preguntava:

- Harry podem passar? Ens acabem d'assabentar gràcies a la Tonks que acabes d'arribar.

Al cap d'uns breus instants en Harry va respondre:

- Si voleu passar, passeu i si no, no passeu, a mi m'és igual.