Un cop en Harry es va haver tranquil•litzat i va estar prou seré com per continuar la conversa amb en Dumbledore, va mirar el pensiu, que no havia fet servir, i va pensar amb tots els secrets que devia guardar, com la profecia sobre la derrota d'en Voldemort.

- Harry, ara que ja estàs més tranquil, o almenys més descansat, et respondré la teva pregunta. Però això sí, estàs segur de voler saber la resposta?

- Sí. Necessito saber-la.

- Com ja li vaig dir a la teva tieta -va dir deixant anar un sospir-, i com tu bé saps, la protecció que vaig atorgar a la seva casa fa quinze anys, ja no serveix de res. Et preguntaràs perquè no et vaig adoptar l'any passat -va avançar-se en Harry, que acabava d'obrir la boca per interrompre'l-; la resposta és perquè encara no sabies res sobre la profecia i, sobretot, perquè en Voldemort no tenia la intenció d'aparèixer en públic i això et donava certa protecció.

- Protecció? No ho entenc.

- A veure, Harry, el que pretenia en Voldemort, al llarg de tot l'any passat, era aconseguir formar un exèrcit tant o més poderós del que tenia quan va caure. Això només ho podia fer des de l'ombra, sense aixecar cap mena d'alarma, i sense donar a conèixer el seu retorn. Si t'hagués atacat, ell o algun Cavaller de la Mort, hagués estat impossible continuar negant les nostres declaracions sobre el seu retorn i això li hauria impossibilitat la fuga dels seus sequaços més temibles i la unió dels dementors. A més a més, la Conselleria hauria tingut temps de prendre mesures per protegir la població o almenys reespecialitzar els aurors en la recerca i captura amb enfrontament violent. Ho has entès?

- Sí. Però tot això no són més que hipòtesis del que podria haver passat, no hi havia cap prova que recolzés les teves prediccions.

- No. Per tu potser sí que no hi havia indicis clars, però per algú que ha viscut, i assimilat, la vida humana, n’hi havia suficients com per actuar com ho he fet. Tot i que he comès algun error....
»També m'he fet tutor teu, per protegir-te millor i per fer millor una de les tasques que hauria d'haver fet des de la mort dels teus pares: ensenyar-te com és la vida i ajudar-te a construir el teu futur. No sé si ho saps, però l'any que ve ja seràs major d'edat en el nostre món. Actuant així, t'he apartat dels Dursley i em serà més fàcil ensenyar-te a protegir-te i a enfrontar-te amb la màxima igualtat possible amb Lord Voldemort.

Un cop va haver dit això, es va fer un silenci tan intens que fins i tot es va sentir un xiscle ofegat d'una noia. Va ser gràcies a les "característiques" del despatx que en Harry va poder estar prou relaxat com per a meditar i entendre tots els motius que havien dut a en Dumbledore a actuar tal com ho havia fet.

- Ho has entès? T'enfades? No et diré que és just o correcte, perquè amb tot el que faig amb tu, sempre fallo en alguna cosa.

- Més o menys ho entenc, però no m'has contestat perquè ara, i no pas fa quinze anys.

- Això tu vaig explicar bastant per sobre en el teu primer curs. Quan Lord Voldemort va desaparèixer, estava convençut que no havia desaparegut, que havia perdut el seu poder, o més ben dit, se li havia esfumat una gran part de la seva energia vital, i que estaria un temps, no sabia quant, inactiu com un mort. Aleshores, vaig decidir que el millor seria allunyar-te de la fama i dels temps revolucionaris que van succeir aquell regnat d'horrors. Com que la teva mare tenia una germana, i s'havia sacrificat per la teva vida, vaig recórrer a l'encanteri Unió Fraternal per tal que la sang que compartiu tu i la Petúnia, com a familiars de sang que sou, et protegís d'aquell que havia solidificat la sang de la Lily. I si no et vaig dur amb mi, va ser perquè no em veia capaç de criar un nen i menys encara a aquell en el que li tinc dipositada la meva més gran esperança que ens traurà d'aquesta era obscura i passarà una pàgina de la nostra història.

Com ja s'anava fent habitual, l'explicació d'en Dumbledore va ser rebuda pel silenci reflexiu d'un Harry saturat d'informació, però amb ganes de saber més.

- Dumbledore, com és que ha canviat la seu de l'Orde del Fènix? Li ha passat alguna cosa a la mansió d'en.... Quisso?

- La plaça Grimmauld número 12, és probable que passi a ser propietat de la família Malfoy ja que...

- De la família Malfoy????!!!!! Això no pot ser!!! És la casa d'en Sírius!!

- Ja ho sé, Harry, però ara en Sírius no és el propietari i no va tenir descendència. En aquests moments pot ser que comenci una lluita política per decidir qui serà el propietari ja que en Sírius va fer un testament on et deixava tota la seva herència.

- Doncs perfecte! Però llavors, com és que els Malfoy pot ser que se la quedin?

- Com que en Sírius era un fugitiu de la justícia i, de moment i desgraciadament durant un bon temps, no s'ha pogut demostrar la seva innocència, és molt possible que no s’accepti l’autenticitat del testament o que l'invalidin. A més a més, en Sírius va ser desterrat, per la seva mare, de la família i per tant potser per aquí es pot donar el testament per fals, ja que el que et deixa no és propietat seva. Per altre banda la Narcissa Malfoy forma part de la família Black i pensa heretar la mansió ara que en Sírius és mort i, tal com sospita, nosaltres ens hi allotjàvem.

Tots dos feien una cara que reflectia el que pensaven d'aquests fets i el fàstic que els provocava que els Malfoy se la poguessin quedar.

- Però Harry, hi ha una opció que si funciona demostraria a tothom que tu ets l'autèntic hereu de la família Black.