El silenci que va seguir l'afirmació d'en Dumbledore, va ser trencat per ell mateix.

- Si realment ets l'hereu d'en Sírius, en Kreacher ara és propietat teva i t'ha d'obeir tan si vol com si no.

- No! No vull veure en Kreacher! No vull ser el seu propietari! No es mereix viure! - va anar exclamant en Harry tot enfurismat- És el culpable de la mort d'en Sírius! Bé... juntament amb mi.

Mentre en Harry cridava, deixant via lliure, una vegada més, a la seva ràbia, en Dumbledore el mirava calmadament, comprovant que en Harry reaccionava tal com s'esperava. Però quan va sentir les últimes paraules, plenes de tristesa i de resignació, es va sorprendre en adonar-se que en Harry havia madurat i havia començat a assolir saviesa, a base de reflexionar sobre les seves decisions i les veritables conseqüències que havien tingut. I per un moment, el va veure com si fos en Yitan.

- Harry, per què dius que els dos sou responsables de la seva mort?

- Perquè és la veritat. -En Dumbledore se'l va mirar amb més atenció i es va concentrar per fer legilimància, sense que en Harry se n'adonés.- En Kreacher va revelar informació als Malfoy i això va permetre a en Voldemort ordir el pla que em va dur a la Conselleria. Ja sé que si ens va trair va ser pel despreci amb que el tractava en Sírius. - Va dir en veure que en Dumbledore, probablement, l'anava a corregir-. I també és culpa meva, perquè no vaig seguir les seves (perdó, les teves) instruccions i no vaig esforçar-me gens per aprendre oclumència. I després per no reflexionar sobre les opcions que tenia per assegurar-me de que la meva visió era vertadera.

En Dumbledore, tot i no demostrar-ho, no es feia creus del que estava sentint, i del que veia gràcies a la legilimància. En Harry havia madurat molt més del que s'havia pensat en un primer moment; però no era això, no el reconeixia, no veia a aquell noi que tenia davant seu com el Harry que ell coneixia; davant seu tenia un home madur conscient de la importància de cada decisió i capaç de reconèixer, i acceptar, els seus errors. Realment la mort d'en Sírius, més que mal i dolor, havia despertat, en el Harry, la saviesa que tothom té però que no se manifesta fins que un envelleix i ja ha viscut un gran repertori de situacions diferents.

- Tens raó, Harry. Els tres heu tingut el vostre paper en la seva mort; però l'únic culpable sóc jo. Em vaig equivocar mantenint en Sírius tancat, i encara més, en un lloc que detestava, envés de deixar-lo sortir de tant en tant. També em vaig equivocar quan vaig decidir que l'Snape et fes classes d'oclumència. I, sobretot, tal com et vaig dir a finals de juny, en haver estat feble i no haver-te revelat abans la profecia. No obstant això, tornem a l'assumpte de la seva herència. Entenc que en Kreacher no et caigui bé i no en vulguis saber res d'ell. Però perquè siguis el seu amo no vol dir que hagi de viure amb tu o l'hagis de veure sovint.

-Què vols dir? Què és el que en puc fer d'ell? Perquè no em ve gens de gust veure'l més de l'indispensable, i si pot ser menys, millor.

- Ara faré aparèixer en Kreacher, si tu ets el seu amo haurà d'obeir qualsevol ordre que li donis. Si la obeeix, podràs ordenar-li el que vulguis que ell obeirà opini el que opini. Vols que fem aquesta prova?

- L'haig de fer. No vull que cap Malfoy entri mai a la seva mansió, i ens aniria bé disposar-ne.

- Magnífic. Ara el faré aparetre, si us plau controlat i no facis cap disbarat, sap masses coses com perquè la Narcissa el pugui tenir a casa.

Tot fent un moviment amb la vareta en Dumbledore va fer aparèixer en Kreacher. L’elf era tal com el recordava en Harry, excepte pel fet que no volia estar allà i que havia deixat els seus renecs i comentaris ofensius, per cridar exactament el que volia.

- En Kreacher no vol estar aquí! En Kreacher pensa tornar amb la seva mestressa ara que el seu fill indigne i els seus amics no hi són!

- Kreacher, la Walburga fa molt que és morta - va dir-li en Dumbledore- i el seu fill, en Sírius- "Ell no és digne de ser anomenat així!"- li ha deixat tot al Harry, el teu nou amo.

- És mentida! L'amo d'en Kreacher és la senyora Black i actualment ¡la família Malfoy!
En Kreacher no vol saber res d'en Harry ni de ningú que tingui a veure amb en Sírius!

- Calla! Qui et penses que ets?!- va intervenir en Harry, vermell de ràbia i amb els punys closos- En Sírius no et mereixia! T'hauries de sentir honorat perquè en Dumbledore t'ha parlat! Calla! No parlis d'en Sírius mai més davant meu! Ho has entès?! Calla!

En Kreacher va intentar respondre però no va poder obrir la boca, era com si una força extraordinària estigués actuant i li impedís obrir-la. En veure que actuaven damunt seu, els poders exclusiu de l'amo d'un elf, es va tirar al terra i va començar a recargolar-se i donar voltes. Es sentia insultat.

- Para! Aixeca't!

De cop va para de moure's i a contracor, com si alguna cosa l'obligués, es va aixecar.

- En Kreacher vol anar amb els Malfoy! En Kreacher pensa anar-se'n amb els Malfoy!

- Només cal que els tornis a mencionar-los i sabràs qui sóc jo- va murmurar-li en Harry, amb un xiuxiueig tan sinistre i intimidador com els de l'Snape-. Petrificus totalus! A veure si els tornes a mencionar.

- Harry! Aquesta no és manera de comportar-se. No n'hi ha per perdre els estreps.- va dir en Dumbledore preguntant-se que li passava al Harry. No és normal que sigui tan violent poc després d'haver parlat com si ja hagués viscut la vida-. Abaixa la vareta, Harry.

- No. Encara no li facis el contramalefici- va dir en veure que movia la vareta i apuntava en Kreacher-. Abans vull que decidim què és el millor que puc fer amb ell.

- Què és el que voldries fer amb ell?

- No ho sé. Però mantenir-ho lluny dels Malfoy i de mi. Als Weasley els aniria bé tenir un elf domèstic; però no el penso deixar amb ells, a saber que els hi faria.

- Estic d'acord. Seria un turment pels dos. Amb els teus tiets no em faria res enviar-ho, però degut a les lleis de secretisme no ho podem fer.

- El puc deixar aquí? No serà per sempre, només fins que se m'acudeixi què puc fer amb ell.

- Per mi no hi ha cap problema però serà millor que primer li diguis totes les prohibicions que ha de tenir.

- Molt bé, ja pot desfer el malefici -un cop en Dumbledore va alliberar en Kreacher de la petrificació-. No pots sortir d'aquest edifici sense el meu permís o el d'algun Weasley o en Dumbledore. Tampoc pots canviar res sense permís. I tens prohibit ficar-te en contacte amb qualsevol que no sigui de l'Orde del Fènix.

- En Kreacher farà el que voldrà.

- Calla!

I un cop més la boca se li va tancar sense que pogués fer res per evitar-ho. Tot cabrejat va decidir que faria el que pogués per burlar el Harry.