0:59

Capítol 3: El testament o la voluntat (part 4)

Un cop en Kreacher va haver sortit de l'habitació, per ordre del seu amo, cap dels dos va dir res. En Harry estava tranquil·litzant-se i en Dumbledore reflexionava sobre el canvi tant bestial que acabava de veure en el Harry; no en el de la seva maduresa sinó el del seu caràcter o, més ben dit, el de la seva actitud. No ho entenia, va pensar d'utilitzar legilimància per intentar esbrinar a que es devia aquell canvi, però va decidir no fer-ho, no volia violar la intimitat d'en Harry, a no ser que fos per algun assumpte seriós.

El primer en parlar va ser el director, tot i que ho féu amb una veu un pèl insegura.

- Bé Harry, et volia, i ho penso fer, parlar d'algun tema més, però abans m'agradaria que em responguessis a una pregunta que em preocupa i que ja te l'hauria d'haver fet; ¿has tingut algun problema aquest estiu, ja a casa dels teus tiets o bé aquí?

En Harry es ruboritzà una mica en recordar la seva cruel i agressiva actuació durant el seu retrobament amb els seus millors amics. Però va mirar de treure-hi importància, per tal de sentir-se més bé, pensant en que ells ja l'havien perdonat i havien oblidat aquell fet, o si més no, intentaven no tenir-ho present.

- No, però... Dumbledore -va rectificar abans d’anomenar-lo pel seu títol- no he tingut cap problema amb els Dursley, o com a mínim res pitjor que el dels altres estius.

- I aquí? Has tingut cap problema amb en Ron o amb l'Hermione o amb qualsevol membre de l'orde del Fènix?

- No, com ja saps, fa poc que estic i no he tingut cap problema -va dir amb un to normal, però amb un cert matís de por i d'indiferència-. Per què m'ho preguntes?

- Ai Harry -va sospirar en Dumbledore- se't nota que vols canviar de tema, però tot i així et respondré, em preocupa que puguis tenir algun problema o qualsevol cosa t'inquieti. -Va respondre-li envés de donar-li el vertader motiu; la seva preocupació pel seu comportament agressiu, sense justificació, d'uns moments abans-.

- No et preocupis per mi, dedica’t totalment a descobrir els plans de Lord Voldemort per tal de poder-los-hi frustrar.

- Parlant d'en Voldemort. Has rebut ja el fulletó informatiu de la Conselleria, sobre quines mesures de seguretat hem de prendre?

- Sí. I si algú salva la vida gràcies a ells, l'endemà serà ell el conseller d'afers màgics.

-Veig que no els trobes gaire encertats -va cometar-hi amb un somriure ben divertit als llavis-, jo de fet dono per segur que tots aquells consells ja els sabien totes les famílies de bruixots. Hi ha algun aspecte que no et quedés massa clar?

- Ja ho sabia tot; bé, quasi tot. Què són els bulks? Vaig entendre que eren uns éssers vius invisibles que es poden ficar dintre el teu cos.

- És comprensible. Mira Harry, els bulks, tal com has entès, són éssers invisibles que no pots veure. Però més que ficar-se dins teu, el que fan és habitar-hi.

- Habitar-hi?

- Sí. Perquè ho entenguis bé, cal que t'expliqui el seu origen. Els bulks són la materialització de la voluntat d'un bruixot, d'un bruixot molt poderós.

- Vols dir que són com uns patronus però diferents?

- Ets molt agut Harry, són similars; el patronus és la materialització d'un sentiment feliç i un bulk ho és de la voluntat del bruixot i el que fan és satisfer la voluntat del seu creador. Lord Voldemort el que vol és controlar a la gent, per això els bulks que ell ha fet, quan habiten dins d'un cos es barregen i controlen, seguint els desitjos que reben en cada moment del seu creador, la voluntat de la persona posseïda, a més a més de transmetre tota la informació nova que descobreixen; és a dir tot el que fa referència a la víctima.

- Però què es pot fer per protegir-se?

- És difícil, quant se't fica dintre un bulk, triga un parell d'hores a acostumar-se al cos físic que està ocupant i la víctima nota de sobte que li puja la temperatura i a vegades li falla un pèl la memòria.

- Llavors és molt difícil protegir-se i més perillós ser-ne la víctima.

- Tens tota la raó. Tens cap més dubte?

- No.

- Bé, perquè et vull parlar dels plans de l'orde del Fènix. Fins que no siguis major d'edat no et podràs allistar -es va apressar a dir en Dumbledore, veient la cara de determinació d'en Harry, el qual estava començant a obrir a la boca-. En aquests moments estem col·laborant amb la conselleria, la qual s'ha mostrat molt interessada en garantir la màxima protecció possible a Hogwarts, tot i que fa més el que vol que no pas el que li recomanem. Com potser ja saps, el nou consell d'afers màgics, en Seifer Squall, abans era el cap de la unitat d'aurors. Ell és un home dur, difícil d'intimidar i un hàbil intimidador, a més a més, com ja deus suposar, és un home que està acostumat a estar sempre sota una gran pressió, de poca estimació a un despatx i tan enamorat de les hores necessàries per preparar una missió com de l'acció i velocitat de desenvolupament. Ja ho sabies tot això?

- Sí, quan em vaig assabentar que el nou conseller era l'ex-cap del departament d'aurors em vaig llegir tots els articles que el mencionaven. Vostè com creu que ho farà?

- Ai, Harry, que difícil se't fa tractar-me de tu -tot i aquest comentari, en Harry continuava mirant en Dumbledore ple d'interès per saber la seva opinió-. L'Squall no negarà qualsevol possible perill o problema que se li comuniqui, però si bé això és bo -va dir en veure la cara de satisfacció i il•lusió d'en Harry- com a estrateg confia massa en que les coses aniran tan bé com ell espera sense tenir gaire en compte els possibles problemes a que es pot trobar el seu pla. Jo miraré de supervisar tots els plans d'acció que el•labori, tot i això crec que hem fet un bon canvi.

Es va fer un silenci trencat pel soroll de les onades de les parets i pels sorolls que arribaven de baix. Tots dos estaven pensant sobre el futur de la comunitat de bruixots amb l'Squall com a dirigent. En Harry estava convençut que entre en Dumbledore capitanejant l'Orde del fènix i el nou conseller en Voldemort no deuria estar massa content.

- Harry és tard i estic segur que deus estar cansat després d'aquesta llarga xerrada i que deus voler reflexionar sobre tot el que hem estat comentant.

- Sí, Dumbledore, tot i que hi ha més qüestions que voldria parlar amb tu.

- Crec, Harry, que de moment ja t'he explicat prou coses noves, prou importants com per deixar passar el temps abans de parlar de nous assumptes.

- D'acord, bona nit.

- Bona nit Harry.

En Harry va sortir del despatx i va començar a creuar el passadís cap a les escales per arribar a la seva habitació i parlar amb en Ron, l'Hermione i potser també amb la Ginny. Mentrestant, en Dumbledore continuava reflexionant sobre els possibles motius pels quals en Harry s'havia comportat, en alguns moments, amb tanta agressivitat. Al final va decidir parlar amb la Tonks per mirar si ella li podia aclarir si havia passat alguna cosa entre els més joves d'aquella casa.