Van travessar el jardinet en direcció a la casa. En Harry no va poder evitar girar-se més d'un cop per contemplar l'arbre d'Horace Slughorn, i el seu curiós fullatge, d'un color tant inusual per un arbre. "Era veritat aquella llegenda? No, no podia ser certa. Però, què hi deu haver de verídic en ella?" -es preguntava en Harry-, "Què poden voler dir aquelles últimes paraules, en que es menciona l'Horace Slughorn?"

Quan van entrar a la cuina la senyora Weasley se'n va anar directe cap als fogons, per comprovar com estaven els plats que estava preparant, i que havia abandonat per anar a cercar en Harry i companyia. Per sort no se li havien cremat i tots estaven quasi enllestits; mentre paressin taula ja acabarien d'estar a punt.

- Nois, aneu preparant la taula. Ron, Hermione, ja sabeu on estan les estovalles i la vaixella, indiqueu-li en el Harry, i que us ajudi.

- Mare, per què no ho fas tu? Nosaltres, encara no ens deixen fer màgia fora de Hogwarts -va replicar la Ginny- i en canvi tu amb menys d'un minut ja ho hauries fet.

- Quanta gent serem? -es va afanyar a preguntar l'Hermione, després de veure la furiosa mirada que la senyora Weasley havia adreçat a la Ginny, tement-se una nova baralla entre aquells dos caràcters tant forts-. No ens fa res fer-ho nosaltres.

- Gràcies Hermione; tant de bo la Ginny s'assemblés més a tu. Avui serem vint-i-dos, contant-nos a nosaltres cinc. Vosaltres dos- va dir assenyalant en Ron i en Harry- a veure si us moveu i no deixeu tota la feina per les noies, que vosaltres també ho sabeu fer.

Dites aquestes paraules, tots van començar a parar taula, mentre anaven remugant per no poder fer màgia i pel mal caràcter de la senyora Weasley. En el Harry li estranyava aquella Ginny que s'havia trobat aquí, a Spinners End, "cada dia té més caràcter i és més atrevida; faré bé de no buscar-li les pessigolles. Encara que per ser sincer, m'agrada més aquesta Ginny que no pas la que vaig conèixer a la meva primera estada al Cau".

Un cop van haver acabat de parar la taula, la senyora Weasley els va anunciar que el menjar ja estava a punt i que algun d'ells anés a avisar als membres de l'Orde, que estesin a la sèu, que baixessin a dinar.

- Ja hi anirem en Harry i jo -va respondre l'Hermione, mentre els feia un senyal en el Ron i la Ginny, dient-los que ja els ho explicaria- així li ensenyo on són les principals habitacions.

- Molt bé, però no t'entretinguis que si no es refredarà el menjar.

L'Hermione va sortir de la cuina guiant a un Harry tot desconcertat. Ella va conduir el seu amic cap a les golfes i no pas a buscar els membres de l'Orde. En Harry que sospitava que la seva amiga en tramava alguna es va aturar de sobte.

- Va Harry! No t'aturis, vull parlar amb tu un moment i si no ens afanyem la senyora Weasley sospitarà que no només hem anat a buscar els seus companys.

- On anem?!
- A una habitació que hi ha aquí a tocar. Va afanyat!

I tot agafant-lo de la mà el va tibar i el va mig arrossegar fins a tombar el corredor i aturar-se davant la porta que tenien al davant. Al obrir-la en Harry es va trobar en una habitació normal; no estava massa il•luminada i tenia les parets de pedra, transmetent la falsa sensació de seguretat que irradiava aquell edifici, en un racó hi havia un moble i per tot arreu del terra es trobaven objectes trencats o espatllats, alguns dels quals no els havia vist mai ni tenia la més mínima idea de per què servien.

- Harry, què t'ha dit la Tonks?

- I a tu? -va respondre tot recelós i encuriosit.

- A mi? - va contestar-li ficant-se lleument vermella.

- Si, o potser no m'ho vols dir?

- T'ho explicaré, t'ho prometo, però primer digues-m'ho tu. Vull assegurar-me d'una cosa, i creu-me que si no m'equivoco t'agradarà saber-ho.

- A veure si de debò m'interessa el que hagis descobert. Bé, la Tonks m'ha preguntat per mi; pels meus sentiments, la meva vida escolar, i en general per la meva vida privada. I ho ha fet d'una forma molt barroera i falsa "Harry -va dir fent una veu aguda de dona i mofant-se d'ella- saps què vull ser la teva amiga? Em pots dir els teus secrets més íntims, jo te'ls guardaré". Però per qui em pren?! Per un imbècil?!

- Just el que pensava. Ella...

- Però ara diga’m el que t'ha preguntat a tu, i si saps el que els ha preguntat als altres dos, doncs també.

- Harry, -va sospirar- presta'm atenció i recorda't del que ara et diré. La Tonks, suposo que seguint ordres d'en Dumbledore o de la senyora Weasley, pretén esbrinar quins sentiments sentim els uns per altres, vaja si algú de nosaltres està enamorat o està sortint -va dir envermellint-se lleument-, per tal de poder, segons el meu parer, "guiar-nos i aconsellar-nos" per tal que siguem feliços.

- Però que t'empatolles! Això seria... això seria....

-Sí; una violació de la intimitat. Vés en compte, no sé si es capaç de fer legilimància o si sap algun altre mètode per conèixer el que la gent pensa o sent.

- Què t'ha preguntat? I què li has respost?

L'Hermione va trigar una mica a respondre, li volia explicar, però no tot, algunes de les coses que li havia preguntat, i que ella havia contestat o com havia reaccionat, no volia que ningú ho sabés. Quan li va respondre ho va fer pausadament, vigilant el que deia i amb una carona al més pur estil cabells Weasley.

- Ja et pots imaginar el que em va preguntar. Va voler tenir una xerrada amb mi de mare a filla (com si jo no tingués una mare!), justificant-se que com que la meva mare és muggle no sap algunes coses sobre les adolescents magues.

- Com ara? -va preguntar tot encuriosit en Harry.

- No t'ho penso dir, són coses de dones. També em va preguntar com em sentia i si m'agrada algun noi -va afegir augmentant un xic la seva escalfor corporal-. Llavors vaig decidir posar fi a la conversa.
Però va, ja t'he dit el que et volia dir ara segueix-me i a avisem als membres que es troben aquí.

Tot seguit el va conduir per uns passadissos i després de trucar a algunes habitacions van tornar cap a la cuina, un cop ja havien avisat a tothom que la taula ja estava preparada. La benvinguda que van rebre per part de la senyora Weasley no va ser massa agradable.

- Bé, ara que per fi ja estem tots -va dir adreçant una de les seves mirades al Harry i a l'Hermione- ja podem començar. Per cert, com és que heu trigat tant?

- Ah, per res, m'he entretingut un pèl ensenyant-li en el Harry les principals habitacions.

- Si tu ho dius.

A la taula en Harry estava assegut al costat d'en Ron i al davant de les noies. A l'altre punta de la taula estaven la senyora Weasley i la Tonks xiuxiuejant i mirant de reüll als nois. La resta dels membres xerraven entre ells i de tant en tant algun s'adreçava al Harry. Al mig de l'àpat van sentir que s'obria la porta de fora i tots, espantats, es van aixecar dels seus seients i van preparar les varetes.

- Nois, no feu cap bajanada -els va xiuxiuejar la Tonks- seguiu-me que sortirem a fora.

- No cal -va respondre en Harry, també amb un xiuxiueig-. Si hi ha cap batalla nosaltres no ens quedarem de braços plegats.

Un cop va haver dit això es va començar a obrir la porta. En Harry va aixecar la vareta, apuntant cap allà i en el moment que es va obrir del tot, va exclamar:

- Expulsiarmus! -i tot seguit, un cop va haver desarmat aquella persona, sense fixar-se en qui era- Petrificus totalus!

- Harry! Què fas?! És en Bill! No pots atacar tant a la lleugera!

- En Bill? I què fot ell aquí?

- Harry!! Una mica d'educació!

- Només he dit el que penso, si molesto ja me'n vaig i us deixo a soles amb ell perquè l'aviseu de fins a quin punt sóc perillós.

- No es tracta d'això. Segur que ha passat alguna cosa important, sinó no hauria vingut fins aquí ara que... ara que complia una missió.

- Es tracta de la Fleur. -va anunciar un Bill que acabava de ser desembruixat per l'Hermione.